Equitat

Quin ha de ser l'ordre del cognoms?
Primer el del pare per raons històriques o primer el de la mare pels 9 mesos intransferibles?
Com que l'estadística diu que mes o menys sóm meitat i meitat de cada sexe jo proposo que els nens portin primer el cognom del pare i les nenes el de la mare. Amb una regla tant senzilla i tant equitativa fem una simetria on no hi ha ni vençuts ni vencedors. Senzillament si és nena el seu cognom és el de la seva mare que a la vegada és el de la seva avia que era el de la seva besàvia .. clar fins arribar al segle XX. I si és nen doncs porta el cognom del seu pare que era el del seu avi que era el de ....
Que els germans es diuen diferent? Sí però com que la regla es clara: si és nen té un ordre i si és nena és l'invers.
Per mi aquesta equitat és important en moltes mes lleis: lleis que demanen un mínim de dones en determinats sectors (però s'obliden d'un mínim d'homes). Si la llei electoral demana un mínim de dones a les llistes podem tenir amb la mateixa llei un partit només de dones però estem prohibint un partit només d'homes i això tampoc es paritat. Potser fa falta una llei que exigeixi un mínim de cada sexe.
Un altre cas és la llei de maltractaments: cal especificar que sigui d'home contra dona? No pot ser genèrica? No podem acceptar que 1 de cada 1.000(o 10.000) casos la cosa pugui ser a l'inrevés? I llavors tenim a un home maltractat a qui no l'ampara cap llei (i a més és la mofa de la societat: qui és creu a un "macho" que digui que el pega la dona?, ni que sigui la campiona del món de llençament de pes). Queden les dones desprotegides per donar equitat a la llei?
Hi ha altres aspectes en que la protecció de la dóna penso que pot ser un fre a la seva equitat, com és la baixa per maternitat: La llei permet, però no obliga, al pare a agafar-se algunes de les setmanes finals de la baixa. Apart dels pares funcionaris que segueixen cobrant el sou, en la majoria de llocs de treball està mal vista aquesta distribució de les responsabilitats. Si la llei no permet sinó que obliga al pare a agafar-se aquestes setmanes, doncs això es així i punt, i els pares s'han d'espabilar uns dies amb la criatura. I les empreses: doncs aguantar-se que ho diu la llei.

Una llei és equitativa quan tracta tothom igual, perquè no sempre, no tots els casos són com diuen les estadístiques: ni totes les dones depenen economicament dels seus marits, ni en totes les feines les dones sempre cobren menys que els homes, ni sempre han de ser elles les maltractades, ni en totes les profesions són minories, ni en totes les empreses tenen carrecs inferiors. Perquè el TOT no existeix. Per tant la llei hauria de ser neutral especificant que no es poden fer diferències per raó de sexe ni per positiu ni per negatiu, i el que sí que ha de fer la llei és incidir en aquells casos en que hi hagi una indefensió de alguna de les parts, per protegir sempre al més dèbil, i encara que quasi sempre sigui la dona, no cal especificar que ha de ser dona.